“Som les mans dels seus cors”

Proactiva Open Arms destaca  que no serien “res sense la societat civil” a les XXII Jornades Blanquerna

ANNA S. RIBAS // Avui a les 12 del migdia s’ha celebrat la taula rodona Quan l’storytelling mou muntanyes: I am Syrian a l’auditori de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna. Durant la sessió s’ha recalcat la importància de voluntaris i cooperants arrel la crisi de refugiats que s’està vivint actualment.

Proactiva Open Arms és una ONG de Badalona que es dedica a salvar vides al mar i que a principis de setembre es va traslladar a l’illa de Lesbos (Grècia) per a ajudar als refugiats que arriben a la costa. “Ells sempre somriuen, tenen una força increïble”, afirma Núria Casado, voluntària de Publicitarios Implicados (creadors de la campanya I am Syrian).

IMG_0800
Han participat Laura Lanuza, Òscar Camps, Richard Wakefield i Núria Casado // Font: Carlos Castillo Rozas

Òscar Camps, director de Proactiva Open Arms, explica que la iniciativa va néixer gràcies a:

  • Determinació: arrel de la indignació que va sentir quan va veure les imatges de nens morts vora el mar.
  • Desobediència: després de demanar permís a les administracions públiques i no rebre resposta va decidir actuar.
  • Comunicació: és la clau de l’èxit perquè algú va decidir explicar què feien i es va sensibilitzar a gent.

Camps,català de l’any 2015, va decidir agafar els seus estalvis, 15.000€, i viatjar per a conèixer en persona el que estava passant a Lesbos. “La realitat superava totes les expectatives que poguéssim tenir”, explica. La intenció era quedar-se un mes però ara fa sis mesos que treballen a Lesbos.

La situació a Lesbos

IMG_0809
La xerrada forma part de les XXII Jornades de Comunicació Blanquerna // Font: Anna S. Ribas

Núria Casado, una de les voluntàries a Lesbos, explica què són 24 hores a l’illa: els refugiats desembarquen al matí i els donen roba eixuta, els porten al camp de moria on se’ls registra  i de seguida es posen en marxa perquè volen arribar a Alemanya. A les 8 de la tarda surt el ferri de Mitilene i tornen a la platja a rebre les embarcacions que arriben a la nit. “Mengem quan podem i gairebé no dormim”, afirma.

Casado denuncia que el perill no està quan arriben a l’illa sinó tot el camí que els queda. “Els queden molts quilòmetres i humiliacions, els estem humiliant perquè ens molesten i hauríem d’estar molestos amb nosaltres mateixos i no amb ells”. També destaca que es troben amb refugiats molt desinformats “no saben que tindran fred i que els tancaran fronteres o que la policia macedònia no és com hauria de ser”.

 

Anuncis

One thought on ““Som les mans dels seus cors”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s