“Ja no tinc església, la meva parròquia és la gent d’aquí”

Wolfgang Striebinger no es considera un agent social, sinó “una persona compromesa amb el 4t món”

IRINA CARNICERO MORENO// Un senyor de mitjana edat contempla la Plaça de Salvador Seguí de Barcelona des d’un banc. Veu un home que se li apropa. Li diu que té gana – el menjador social de la Mare Teresa era tancat. “Se’m va ocórrer repartir entrepans a canvi d’una abraçada”, recorda el senyor. Era un dijous de l’any 1999 al barri del Raval.

IMG_8694.JPG
Wolfgang Striebinger (a la fotografia) va obrir el menjador social de El Chiringuito de Dios per fer tornar l’esperança a aquells que l’havien perdut. // Font: Irina Carnicero Moreno

El senyor dels entrepans i les abraçades és Wolfgang Striebinger, un evangelista i missioner alemany que ha vist molt de món i que es va sentir atret per l’obra social. Fruit d’aquest entusiasme, va crear un menjador social al Raval: El Chiringuito de Dios. El camí no va ser de color de rosa, però.

“DEIXAR-HO TOT ENRERE O QUEDAR-ME”

Després de fracassar al barri Gòtic de Barcelona, Wolfgang va estar molts dies a la Plaça de Salvador Seguí del Raval, perquè no volia marxar. “Agafar les maletes significava deixar-ho tot enrere, i m’hi vaig quedar”. Segons ell, aquesta petita plaça representa “el cor del barri xinès”, on era “la dinàmica de la pobresa”.

Un dijous va sentir dues paraules: “tinc gana”. “És una frase que escoltes molt sovint arreu, però aquest cop va fer que canviés profundament”, diu Wolfgang. Un policia feia setmanes que observava l’alemany donant entrepans a canvi d’abraçades fins que va dir-li: “el que fa vostè no ho fa ningú. Vostè és únic”.

DIA RERE DIA

Aviat es va ajuntar gent amb ell fins que els van oferir un local molt petit al carrer d’Espalter. Wolfgang aposta per les petites coses, “el que és humil i transparent”, per això al menjador només hi ha lloc per 16 persones. Només volien quedar-se uns mesos, i ja en fa 17 anys.

Amb el temps s’ha guanyat el respecte i la confiança dels veïns i de les persones que van al menjador a dinar. “Els meus usuaris poden ser molt degenerats i els advertim que aquí no entren si no es comporten”, assegura Wolfgang.

Wolfgang veia el local com quelcom provisional, obert i a peu del carrer, com un xiringuito de platja. Per la seva vocació cristiana va acabar posant-li El Chiringuito de Dios. “Els éssers humans necessiten una utopia, una aspiració i aquí els donem motius per creure-hi, no conformar-se i tirar endavant”, afirma Striebinger.

Un home practicant de l’hospitalitat cristiana; encoratjat per la Mare Teresa, el Dalai Lama i la seva perseverança: “El Chiringuito ho és tot, la meva vocació, i no em sento un assistent social, sinó una persona compromesa amb el 4t món: la pobresa que hi ha dins el 1r món”. Ell mateix ja no es considera pastor ni missioner, perquè ja no té església.“La meva parròquia és la gent d’aquí, la que em necessita”, finalitza orgullós Wolfgang.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s