“El més important per sentir-te part d’un lloc és sentir-s’hi a gust”

Nanda Botinas, directora i professora de l’Escola Cal Maiol

IRINA CARNICERO MORENO// Nanda Botinas és directora i professora a l’Escola Cal Maiol des de 1996, llavors Escola Perú, del barri de Sants-Montjuïc de Barcelona. Enguany, els pares del centre han incentivat la diversitat cultural per fer front als prejudicis que tenen les famílies de l’escola i expandir aquest projecte a les altres. La directora mostra com ha portat el canvi l’escola i destaca les oportunitats que ofereix la interculturalitat de l’alumnat.

nanda 2
Nanda Botinas a la fotografia commemorativa dels 75 anys de l’Escola Cal Maiol. // FONT: web de l’Escola Cal Maiol

– Com ha estat l’experiència del primer any?

– En principi totes les famílies continuen a l’escola, així que el procés s’està portant molt bé.

– Se’ls ha fet difícil atendre a tots els nens?

– La veritat és que no. A Cal Maiol basem l’aprenentatge en la diversitat, en tractar l’alumnat de diferents llocs i problemàtiques. Portem molts anys adaptant-nos a la realitat de cada nen i estem acostumats a treballar amb alumnat de tota mena.

– Això juga a favor o en contra dels nens i nenes que han vingut nous?

– És molt positiu perquè la nostra tècnica es centra en la diversitat. Si ara l’apliquem a un grup on aquesta no és tan evident, s’accelerarà l’aprenentatge de l’alumne “regularitzat”. Totes les ajudes reverteixen en el bé de l’alumnat.

LA INTERCULTURALITAT AMB UNS ALTRES ULLS

Nanda Botinas planteja els avantatges de la diversitat cultural dins l’aula:

  • Es trenquen els esquemes. Els nens veuen que no tots són com ells, que són diferents, no pel fet d’on vinguin, sinó per com són.
  • Aporta coneixements nous. Afavoreix a adonar-se de les diferents tradicions i conviure amb les diverses maneres de pensar i de viure. “Si un nen sap que el seu company no menja entrepans de pernil perquè és musulmà, ja està aprenent alguna cosa”, diu Botinas.

– Per què creu que la majoria dels alumnes que venien al centre eren de fora

– Principalment per les places vacants. Això ofereix facilitats a les famílies estrangeres a l’hora d’escolaritzar els nens quan el curs ja ha començat, perquè les altres escoles estan plenes. He de dir que quan vaig arribar fa 20 anys, l’escola anava a tancar per falta d’alumnat.

– I el tipus de barri hi té alguna cosa a veure?

– S’ha de tenir en compte que el barri és de renda baixa. Tampoc no hem d’oblidar que l’escola és un reflex del barri i a l’escola s’han notat els corrents migratoris al llarg dels anys: des dels països del Magreb fins als països de l’est com Xina i Pakistan.

– Llavors, definiria l’escola com “un reflex del barri”?

– Exacte. La iniciativa que han portat els pares i mares a Cal Maiol afavoreix que l’escola s’adapti a la realitat del barri.

– Els nens s’adapten bé als cursos que els pertoca?

– Normalment els posem a un nivell inferior del que els correspon per edat. Això els costa entendre als pares, perquè no està repetint, sinó que el posem al curs adequat als seus coneixements. Posar-lo a un nivell superior seria pitjor.

– En aquests casos, reben ajuda?

Ara tenim dos projectes en funcionament: un per nens de parvulari i l’altre pels de cicle superior. Vénen voluntaris durant la setmana per ajudar als nens a fer els deures, simplement per tenir algú al costat i oferir-te els recursos que a casa no té. Entre els voluntaris també hi ha exalumnes.

– Respecte les llengües, com porten el català?

– Venir de fora i estudiar en una llengua que no has sentit mai no és fàcil, però el nostre objectiu és que parlin el català el més aviat possible, això sí, al el seu ritme. Per això, disposem d’aules d’acollida per oferir repàs i ajuda als nens.

LA RIQUESA DE LES LLENGÜES

Nanda Botinas reconeix que arribat el moment, els alumnes seran capaços de parlar el català, el castellà i l’anglès a més de la seva pròpia llengua. És un valor afegit al currículum que por obrir moltes portes. “Sempre els diem que no perdin mai la seva llengua, perquè és cultura. I com més minoritària sigui, més valor té”, explica Botinas.

– Troba que els nens han estat bé a l’escola?

– Aquests nens es senten molt perduts quan venen de fora i, en el nostre cas, l’escola és un lloc on es senten acollits, on senten que se’ls tracta bé. La prova la tenim amb les visites dels ex alumnes. El més important per sentir-te part d’un lloc és sentir-s’hi a gust, per la qual cosa és positiu que tornin a veure’ns.

– L’experiència l’ha canviada com a professional?

– He crescut professionalment, perquè he vist una altra manera de treballar: he vist com pot arribar a pensar cada nen. És una manera de ser competent, perquè puc plantejar una situació des de diferents punts de vista.

– Pot posar un exemple?

– Per exemple, a un nen li dius “dona’m el color carn” i t’agafa el marró. El nen no s’equivoca pas, i potser som nosaltres els que tenim una concepció diferent.

– Una paraula per descriure aquest canvi.

– Ens ho hem de prendre com una transició. N’hem d’aprendre a conviure tots junts, tant les famílies com nosaltres.


 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s